PER ACCEDIR A LA BOTIGA
HAS DE SER MAJOR DE 18 ANYS.

SÍ, HO SÓC :-)    NO ENCARA :-(
Licors tradicionals

Us presentem una altra manera de fer país, per gaudir-lo i donar-lo a conèixer, amb les nostres begudes: algunes de fa moltes generacions i d’altres més modernes, però totes elaborades amb productes que ens dóna la nostra terra.

Els nostres licors tradicionals els podríem subclassificar de moltes formes diferents, però nosaltres els hem classificat en: ratafies, cremes, licors d'herbes i destil·lats tradicionals, vins dolços i vermuts.

Recordem que s’ha de tenir cura en la ingesta d’aquestes begudes, ja que normalment el seu sabor  i el seu contingut de sucres fan que qui el beu no percebi la seva alta graduació ni l'aportació calòrica.

Licors tradicionals  Hi ha 24 productes

Subcategories

  • Ratafies

    La ratafia és el licor tradicional per excel·lència de les terres catalanes amb més de mil anys d'antiguitat. Reconeguda com a denominació geográfica. La seva elaboració majoritàriament és de caràcter casolà per això hi ha multitud de receptes tot i que a Catalunya comptem amb un bon nombre de marques que n’elaboren de manera artesanal pel consum més majoritari, 3 d’elles amb més de 100 anys d’experiència: Russet a la Garrotxa,   Bosch a Osona  i Raiers al Pallars Jussà.

    Aquest licor s'elabora a partir de nous tendres mesclades amb diverses plantes aromàtiques. La mescla  es macera durant  40 dies a sol i serena després es decanta el líquid resultant, i s'hi afegeix sucre, alcohol i aigua, per envellir en bótes de fusta tres mesos més. El resultat final és una beguda alcohòlica amb una graduació propera a trenta graus,

    No hi ha un color específic per a la ratafia. La gamma de colors està entre els marró fosc, marró vermellós i ataronjat de gust dolç però amb un toc lleugerament amargant.

    Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal.

    La ratafia es pren com a aperitiu i digestiu. S'acostuma a beure molt freda, directament del congelador. És ideal per acompanyar tota mena de postres, especialment els gelats.

  • Cremes

    Els licors de crema són begudes alcohòliques  com la resta de licors, però no acostumen a superar els 35% de volum d’alcohol i  el contingut de sucre mínim és de 250 g/L. 

    En alguns licors com la crema de cassalla i la crema de ratafia, s’afegeix crema de llet, que li proporciona un color beige-blanquinòs i una textura més espessa i dolça  que ajuda a rebaixar el seu grau alcohòlic. 

    En d'altres licors, com la crema d'arròs i el licor d'ametlles,  la  principal materia prima que s’utilitza per la seva obtenció són els  fruits que donen nom a la beguda. Per obtenir-les s’afegeix aiguardent en un recipient i es macera amb la fruita durant 6 o 8 mesos. Es filtra el líquid resultant , passant-lo a un altre barril i s’envelleix com a mínim diurant 1 any abans d’embotellar. No porten lactosa. 

    Per degustar un licor de crema, només cal afegir-li un glaçó per a què estigui fresquet.

  • Licors i destil·lats

    El licor és una beguda hidroalcohòlica que es produeix mitjançant la maceració i/o destil·lació majoritàriament d'herbes o fruites. Tenen una importat quantitat de sucre i la seva graduació se situa entre els 15 i 40 graus de volum alcohòlic.

    L’origen del licor està vinculat a les plantes medicinals amb que monjos i alquimistes preparàven beuratges amb la intenció de generar benefici per a l’organisme humà.

    Es poden classificar en: licors d’herbes o monàtics pel lligam al seu origen en monestirs  i licors genèrics amb mútiples receptes on tothom hi posa el seu toc.

    Quan parlem de destil·lats ens referim normalment a aiguardents i begudes espirituoses que s’han elaborat després d’un procés de destil·lació prèvia fermentació que supera de llarg  el 15 graus de volum alcohòlic. Aquestes begudes tenen un orígen agrícola amb base el raïm, cereals, remolatxa, patata, canya de sucre,...

    Aquí s’inclou la Ginebra, l’Anís el Rom  que tenim a casa nostra i també d’altres internacionals com Vodka, Whisky, Brandy, Conyac , Tequila ...

    Arnau de Vilanova i Ramon Llull poden considerar-se com els pares dels aiguardents que avui prenem, després de rebre dels àrabs els secrets de l’alambí i la destil·lació i perfeccionar les seves tècniques. Al segle XIII Ramon Llull ja deixa constància en textos d’una destil·lació. També al mateix segle el metge Arnau de Vilanova hauria destil·lat per primera vegada pensant en el consum humà el vi sobrant de les collites.

  • Vins dolços i vermuts

    El vermut és un licor aromatitzat amb herbes, format a base de vi neutre de bona qualitat, aromatitzat amb diferents herbes aromàtiques  i altres espècies amargues i tòniques. De productes per macerar aquest licor n’hi ha centenars, els quals es poden combinar de mil maneres diferents. En la barreja adequada dels botànics (arrels, plantes, flors i espècies) rau la clau de l’aromatització del bon vermut. La graduació del vermut varia entre 16 i 22 graus

    Tot i que és una beguda que ha donat la volta al món, el seu origen és típicament europeu. El trobem en dues grans famílies: el negre i el blanc. El vermut negre té l’origen a Itàlia i és més dolç, en canvi el blanc, creat a França, és més sec i té una graduació alcohòlica més alta.

    A Catalunya trobem molts elaboradors actualmente de vermut, tot i que la seva zona de més influència era Reus i el camp de Tarragona en general.

    Els vins dolços naturals s´elaboren a partir de varietats de raïm amb capacitat per a generar un contingut alt de sucres. En el moment de la vinificació aquests es converteixen en alcohol per mitjà de la fermentació, restant-ne una part com a sucres residuals que són els que configuraran el vi com a dolç. Gran part de la seva màgia rau en aquest fet. La dolçor que hi trobem, doncs, prové de la mateixa fruita. El nom que rep cadascun d’aquests vins dolços prové de la varietat de raïm que s’utilitza en la seva elaboració.

    El vi dolç és, sens dubte, el gran tresor oblidat de la vinya catalana.  Als  Països Catalans en tenim de magnífics: Garnatxa d’ Empordà, Moscatell valencià, Binissalem dolç, Muscat de Ribesaltes, Vi de Banyuls, Malvasia, Fondellol, vins dolços del Priorat, de la Terra Alta, vins rancis dolços, etc podríem dir que és la història líquida de la nostra terra.

    Amb les postres els vins de licors o dolços és on destaquen i podem guardir-ne de tots els seus matisos.

  • Combinats
per pàgina
Mostrant 21 - 24 de 24 productes
Mostrant 21 - 24 de 24 productes